Dijous 29 de juny el Claustre de l’Institut Ramon Berenguer IV va celebrar l'acte de jubilació de dos persones, extraordinàries en tots els àmbits: acadèmic, professional i humà. Dos professors que han exercit tota la seva carrera docent a la nostra ciutat, a Amposta. Són dos professors que han viscut, en el seu cor i en la seva ment,  de manera molt intensa la docència. Ells són Agustí Colell Martínez i Vicent Casacuberta Borràs.

Agustí Colell Martínez, nascut a Pinell de Brai, és llicenciat en Matemàtiques, en Ciències Químiques i en Història. Ha impartit classes de matemàtiques al nostre institut durant trenta-dos anys. Vicent Casacuberta Borràs, nascut al Perelló i  llicenciat en Matemàtiques, ha exercit durant vint-i-vuit anys com a professor de la mateixa especialitat. Ambdós han estat experts en organització i planificació formant part de l’equip directiu en el transcurs de llargs períodes de la història de l’Institut. Persones com Agustí i Vicent heu contribuït a construir el prestigi de què avui gaudeix el nostre centre. La vostra feina i dedicació ha fet del nostre un centre de referència. Heu passat per les vides de generacions d’alumnes, obrint-los les ganes del coneixement, convertint-los en homes i dones lliures, responsables, amb criteri i esperit. Molts d’ells us han tingut i us tenen presents com a exemples a seguir en la seva formació. Us contarem que deixeu un gran record a l’Institut, torneu-hi sempre. Ens sentim orgullosos d'haver treballat al vostre costat i de tot el que hem après de vatros. Us agraïm el treball, l’esforç, els sentiments, tota la vida i anys que heu dedicat, heu viscut i heu sentit a l’Institut Ramon Berenguer IV, que tant us estimeu. Les persones que hem estat els vostres companys de viatge, us desitgem afecte, temps per fer el que us agrada, salut i felicitat. 

Vam fixar el record d'aquesta celebració amb un poema, amb un tòpic clàssic. Un BEATUS ILLE. Però no del poeta de Venúsia, d'Horaci; d'un poeta de la terra on hem nascut, de les Terres de l'Ebre, una estrofa de Gerard Vergés extreta de L'ombra rogenca de la lloba:

No us contaré la coneguda història

ni us descriuré el paisatge on he viscut:

aquell riu ample, amb tarongers florits,

i, més amunt, la terra roja i dura

d'oliveres i vinya, el cel d'estiu

com la fulla esmolada d'una espasa

i a prop la mar, la  mar que tant estimo.