Aquesta web utilitza cookies pròpies i analítiques. Si segueixes navegant, estàs acceptant l'ús que fem d'aquestes. Pots canviar la configuració en qualsevol moment.

Aceptar Més informació

Dia Internacional d'Eradicació de la Violència Masclista 2017

Dia Internacional d'Eradicació de la Violència Masclista 2017
4Desembre, 2017
Dia Internacional d'Eradicació de la Violència Masclista 2017
Autor : Admin Ramon Berenguer IV

L'Institut Ramon Berenguer IV s'ha sumat a les veus de sensibilització i reivindicació de la dona en el Dia Internacional d'Eradicació de Violència Masclista 2017. L'acte va tenir lloc divendres 24 de novembre a la sala d'actesde l'Institut. Va comptar amb la presència de la regidora de sanitat, serveis socials i comerç, la senyora Susanna Sancho Maigí; amb la de la directora del SIE de les Terres de l'Ebre, la senyora Teresa Lletí; la de la directora del centre d'art "Lo Pati", la senyora Aida Boix i amb la del president del Consell Comarcal del Montsià, el senyor Francesc Miró; que varen actuar també com a jurat.

A l'acte vàrem visionar uns curt-metratges i quatre pintures de denúncia. Les obres foren realitzades per l'alumnat de 1r de Batxillerat d'Arts, dirigits i coordinats per la cap del departament de Visual i Plàstica, Núria Àrias.

Les autores del cartell guanyador foren Júlia Martorell i Paula Casanova. El cartell serà pintat, durant el mes de març de l'any vinent, a una paret de la Residència d'Avis.

Les alumnes Aljcia Menning i Júlia Cruelles foren les encarregades de llegir, respectivament, un text de garn bellesa i emotivitat, que adjuntem, i el manifest del "Dia Internacional d'Eradicació de la Violència Masclista 2017".

 

"Avui començaré aprofundint una mica dins d’un tema que considero ha estat tractat massa per sobre durant aquest trimestre: la diferència del salari de les dones al dels homes. Considero crucial entendre això per tal de veure la gravetat del problema que avui tractem.

No només dins dels mateixos àmbits les dones cobren menys que els homes. Dins de la societat i a lo llarg de la història els àmbits de treball dominats o exercits majoritariament per dones han sigut (i són) àmbits pitjor valorats i pagats.

Fa molt de temps, la moda era un àmbit dels homes, fins que als tards 1700 i 1800 les dones s’hi van interessar i implicar, punt en el qual els homes van deixar de donar-li importància. Preocupar-se per l’aspecte d’un va passar a ser ‘frívol’ o ‘anti-intel·lectual’. Els leggins o mitges apretades, que avui en dia son una prenda exclusivament per a dones, que quan un noi en porta es vist com a ‘’gay’’ o ‘’efeminat’’, abans era una prenda portada pels homes per tal d’expressar l’alt estatut social al que pertanyien o la superioritat econòmica.

Contrariament, al principi, els ordinadors i la informàtica eren ‘’cosa de dones’’, fins que els homes que treballaven dins de l’àmbit, enrabiats per lo mal pagada que era la seva feina, van veure que solucionarien aquest problema fent fora les dones.

Inclús avui en dia en veiem exemples. Un molt clar seria el de com un metge dels Estats Units no necessita una millor formació a la de un metge de Rússia. Però mentre als Estats Units ser metge es vist com alguna cosa de gran valor i és un dels treballs millor pagats a tot el país, a Rússia el treball de un metge està valorat al mateix nivell que el treball de un mestre de guarderia als Estats Units, perquè a Rússia, la majoria de metges són dones.

En resum, les dones no són considerades inferiors pel fet de que dominen o exerceixen majoritariament treballs pitjor valorats que els homes, sinó que els treballs exercits majoritariament per dones són pitjor valorats que els del homes perquè les dones son considerades inferiors.

Per tant, el nostre problema no comença aquí, no comença a l’economia.

El problema comença a un nivell molt més personal, a un nivell en el que estic segura que tots ens podrem veure implicats o identificar-nos.

El problema es que nomes tinc 17 anys, i amb nomes 17 anys mes de una vegada han sigut dirigits cap a mi  comentaris inapropiats per part de homes. En que a la edat dels 17 he sigut tocada de manera inapropiada i sense el meu permís per un home. A l'edat dels 17 he sigut manipulada dins de una relació amb el ''si no em deixes fer-te això o allò trencaré amb tu i diré a tothom que ets una guarra''.

En que som nosaltres a les que adverterteixen de no caminar soles pel carrer de nit, o de no vestir de manera ''provocativa'' per tal de evitar ser assaltades, però ningú es molesta en educar als nois per tal de que respectin les dones i no facin coses sense el seu permís. En que una de cada quatre noies es abusada sexualment abans dels 18. En que quan una noia rebutja la oferta de sexe amb un home, es una zorra desconsiderada.

En que quan un home intenta expressar els seus sentiments  o desitjos romàntics automaticament es vist com fluix, efeminat, ''marica''... I quan una dona vol expressar la seva sexualitat automaticament es vista com una guarra o desvergonyida.

El problema està en que en les reunions familiars les meves germanes, cosines i jo som cridades varies vegades per a ajudar a endreçar o rentar plats mentre els meus germans i cosins juguen al jardí o miren la tele.

El problema esta en que mes de un cop m’han dit allò de ''mai conseguiras un novio si no canvies tal cosa'' o ''la teva vida no tindrà sentit si no tens fills'', en que inclús les dones hem interioritzat el concepte de que estem fetes per a estar a la cuina o cuidant els infants.

El problema esta en els elevats preus de productes NECESSARIS per a les dones. El problema es que està mal vist que una dona amamanti el seu bebè en un lloc public, perquè els seus pits incomoden a la gent, principalment la de sexe masculí. Però aquesta mateixa gent es capaç de passar al costat de un cartell publicitari amb una model en roba interior sense donar-li gaire importància. El cos femení ha sigut deshumanitzat i sembla que l'unic moment on aquest no incomoda a un home es quan serveix per al seu entreteniment o per a donar-li plaer.

El problema esta en que es un govern majoritariament masculí que decideix sobre el meu dret a avortar.

El problema esta en que el cos femení ha estat tan deshumanitzat que no serem considerades guapes si no tenim uns llavis prominents i uns nassos petits, pit gran i panxa plana. En que m'he de assegurar que vaig ben pentinada i que no tinc taques o arrugues a la roba inclús anant a comprar o a treure la brossa per a evitar que la gent del poble digui a les meves esquenes que no li dono importància al meu aspecte, com si aquesta fos la cosa mes important del mon. La ''dona perfecta'' es un producte imaginari de les reds socials que no existeix en la vida real.

No rebutjar als homes no es el preu que les noies hem de pagar per tal de ser acceptades a la societat.

Anar o ser ''guapes'' NO ES EL PREU QUE LES NOIES HEM DE PAGAR PER TAL DE SER ACCEPTADES A LA SOCIETAT.

I es que companyes. Totes sou valides, tingueu l'estil que tingueu, vulgueu fills o no, tingueu panxa plana o no, sapigueu maquillar-vos o no. Sou valides com a sers romàntics i com a sers (no objectes) sexuals. Com a part de la societat. Com a humans. TOTES. SOU. VALIDES.

I lo mateix va per a vosaltres, companys. Tots sou vàlids, sent com sou i volent les coses que voleu.

Però es que no podem construir i millorar aquesta societat si nomes la meitat esta convidada a participar.

Així doncs, senyores i senyors, companys i companyes, obrim els ulls, perquè som nosaltres, i sobretot nosaltres, qui tenim el poder de canviar aquest problema."

Tornar a notícies
No ho dubtis sol·licita informació!

Contacta amb nosaltres i et resoldrem qualsevol dubte que tinguis.