És bell allò que ens agrada. Cal però, matisar d’alguna manera l’afirmació. Ens agrada una posta de sol, o una cascada impetuosa, o el galop d’un cavall, o l’aroma de la rosa... Tot això ens atreu l’atenció, ens crida, ens fa partícips de la seva contemplació. No són però, obres d’art.

L’art neix de la vocació de mostrar alguna cosa, de comunicar alguna cosa, de sortir d’un mateix per abocar-se en un producte extern que neix amb la intenció de cridar la nostra atenció, els nostres sentiments, el nostre fàstic, la nostra reflexió...

Cal, doncs, un subjecte que fa, que desitja fer i que manifesta aquesta intenció, i un subjecte que contempla, escolta, toca, olora, tasta, allò creat i que li atorgarà o no la valoració d’art.

L’art pot ser bell o lleig, quan transcendim aquestes categories que apel·len al gust sensitiu ens enfrontem a allò sublim. Més enllà del que l’obra és a nivell físic, som capaços d’elevar-nos a un estat que ens commou, que ens remou, que ens aporta una sensació més enllà, molt més enllà, de la que poden atorgar-nos les nostres capacitats sensorials.

L’exposició que tenen al davant pretén treure (posar cap enfora), la intenció dels alumnes que davant la pregunta sobre l’art així es manifesten.

Mirin-les i observin si, en mirar-les, són capaços d’abandonar el present perceptual que ens inunda i navegar, gràcies a la vista i més enllà d’ella, per les creacions que avui els hi presentem.

Helena Segarra, Diana Badea de 4t i Joan Josep Baldelvira de 2n de Bat han participat en aquesta modalitat de l’Olimpíada. Joan Josep Baldelvira, a més a més, assoleix el primer premi en la modalitat de fotografia.

Els pseudònims de participació són Isart, Montgomery i La doble J. Especuleu a veure qui és qui.